A
Ailoman: Si pregunteu a un anglès sobre l’Illa de Man, no intenteu pronunciar “Isl of Man”, o alguna cosa per l’estil, perquè no us entendran. Digueu senzillament “ailoman”. Llavors us haureu fet entendre, i podreu iniciar, si esteu acostumats al difícil accent autòcton, una conversa sobre viatges, illes i motos.
Artur: El meu amic Artur és el co-protagonista d’aquest viatge. A la dita que diu que més val anar sol que mal acompanyat, jo afegeixo que és infinitament millor anar ben acompanyat. Ell sobre la Aprilia RSV i jo a lloms de la Moto Guzzi Le Mans hem recorregut plegats 3.800 quilòmetres, cavalcant les nostres motos: bicilíndriques, italianes i vermelles.
B
Bojos: De sonats a la Illa de Man li’n sobren, els dies del TT. Milers de “carbonilles” d’arreu del món arriben a l’illa atrets pel llegendari circuit i la possibilitat de recórrer-lo a un ritme poc prudent i sense por de ser multats. Tots piloten motos de darrera generació, i equipament a la última. D’aquests en moren alguns cada mes de juny, perquè condueixen jugant-se la vida en unes carreteres prou transitades. L’edat no és un problema per a aquests corredors d’estar per casa: Sovint ens emportàvem alguna sorpresa en veure cabelleres grises i rostres curtits en mil revolts sota el casc del pilot d’una rabiosa moto esportiva.
Ailoman: Si pregunteu a un anglès sobre l’Illa de Man, no intenteu pronunciar “Isl of Man”, o alguna cosa per l’estil, perquè no us entendran. Digueu senzillament “ailoman”. Llavors us haureu fet entendre, i podreu iniciar, si esteu acostumats al difícil accent autòcton, una conversa sobre viatges, illes i motos.
Artur: El meu amic Artur és el co-protagonista d’aquest viatge. A la dita que diu que més val anar sol que mal acompanyat, jo afegeixo que és infinitament millor anar ben acompanyat. Ell sobre la Aprilia RSV i jo a lloms de la Moto Guzzi Le Mans hem recorregut plegats 3.800 quilòmetres, cavalcant les nostres motos: bicilíndriques, italianes i vermelles.
B
Bojos: De sonats a la Illa de Man li’n sobren, els dies del TT. Milers de “carbonilles” d’arreu del món arriben a l’illa atrets pel llegendari circuit i la possibilitat de recórrer-lo a un ritme poc prudent i sense por de ser multats. Tots piloten motos de darrera generació, i equipament a la última. D’aquests en moren alguns cada mes de juny, perquè condueixen jugant-se la vida en unes carreteres prou transitades. L’edat no és un problema per a aquests corredors d’estar per casa: Sovint ens emportàvem alguna sorpresa en veure cabelleres grises i rostres curtits en mil revolts sota el casc del pilot d’una rabiosa moto esportiva.
